Enric Morera (Barcelona, 1865 – 1942) és el cap de brot de la composició sardanista, autor de 'La Santa Espina' i 'L’Empordà'. Amb una obra bastíssima que s’adscriu en l’estètica neoromàntica del nacionalisme musical català, Morera va dignificar la cançó popular i va escriure nombroses obres simfòniques, poemes corals i partitures per a l’escena. També va ser un dels fundadors del Teatre Líric Català i va posar música a 'L’alegria que passa' i 'La nit de l’amor', de Santiago Rusiñol, entre d’altres. 'Moments viscuts' és l’autobiografia de Morera, un text divertit i ple d’anècdotes ben curioses.

Obra

• Moments viscuts

Lluís Capdevila (Barcelona, 1893 – Andorra la Vella, 1980) va ser escriptor, periodista, pintor de parets, cronista al front d’Aragó, tinent de la Resistència francesa i editor. És autor de trenta-set obres de teatre, llargues memòries i una vintena de novel·les. Va fundar la revista 'Los Miserables' —els articles que hi va publicar el van dur a passar uns mesos a la presó Model— i, més endavant, va dirigir 'La Humanitat', 'L’Esquella de la Torratxa' i 'La Campana de Gràcia'. Malgrat tot, duia una vida bohèmia i sovint dormia al carrer, fins als anys 20, quan va conèixer l’èxit com a dramaturg i com a coautor de la popularíssima sarsuela 'Cançó d’amor i de guerra'. També va fer de professor a la Universitat de Poitiers, on va impulsar una aula de llengua i literatura catalanes. 'Venus i els bàrbars' és una de les seves obres més singulars.

Obra

• Venus i els bàrbars

Etna Miró (2001). Ha cursat el grau d’Estudis Literaris i el màster de Teoria Literària i Literatura Comparada; ara, fa un doctorat sobre l’obra de Marcel Proust a la Universitat de Barcelona.
Alterna tasques de crítica, mediació i difusió literàries amb la conducció de clubs de lectura arreu del país. Ha col·laborat amb diverses revistes, com ara 'Caràcters', 'Solstici' o 'L’Espill', i és membre de la redacció de 'Mangrana'.
Aquesta és la seva primera obra.
Escriu mensualment al blog etnamiro.blogspot.com/

Obra

• Amèlia de les Camèlies

Júlia Sentís (Barcelona, 1995) investiga maneres torçades de fer en l’encreuament entre la poesia, el cos en moviment, les pràctiques fabulatives, la pedagogia i la mediació. Es pregunta sobre com la llengua, posada en moviment, pot ser un espai d’imaginació ètica i material per al present. 'palpentes' és el seu primer poemari.

Obra

• Palpentes

Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 – Barcelona, 1941) és un dels autors més destacats de les lletres catalanes. Gironí de cor i barceloní d’adopció, va ser pintor, escriptor i també periodista —per necessitat, perquè viure de la literatura era inviable. Malgrat això, va ser un periodista molt productiu tenint en compte que va col·laborar en les principals capçaleres de l’època. Així mateix, va ser un prosista prolífic. A la seva primera novel·la, 'Violeta' (escrita el 1899, però inèdita fins al 2013), van seguir-la altres obres com 'Josafat' (1906), que va consagrar-lo, 'Proses bàrbares' (1911), 'Jo! Memòries d’un metge filòsof' (1925) o la trilogia 'Entre la terra i els núvols' ('L’hereu', de 1931, 'El vagabund', de 1933 i 'L'impenitent,' publicada pòstumament el 1948). També va escriure a quatre mans la novel·la 'L’illa perduda' (1935), amb la filla i també escriptora Aurora Bertrana.
Prudenci Bertrana, filòsof bosquetà trasplantat a la ciutat i que de la vida en feia art, va saber transformar la realitat efímera en literatura perdurable.

Obra

• Barcelona

Víctor Benavides (València, 1994) és poeta, gestor cultural, professor d’escriptura creativa i codirector del Festival de Poesia de València Vociferio. Ha rebut premis com el Gabriel Ferrater (Reus, 2023), el Pare Miret (Beniopa, 2023) i el Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 2024). Els seus versos han format part de festivals internacionals i d’antologies generacionals. Activista en defensa del valencià i la memòria democràtica, va rebre el Pont Jove del Mediterrani (València, 2023). Ha impulsat espais com A la llengua i coordinat antologies com 'Poetes a la València Lliure' (Versaletes, 2023). Amb l’Associació Cultural Institut Obrer produeix documentals i exposicions. Doctor per la UV, ha publicat estudis d’història i educació.

Obra

• Estudi de les humitats

Josep Domènech Ponsatí (Sant Feliu de Guíxols, 1966) és poeta i traductor. Com a poeta ha publicat 'Cap a un dic sec', 'Desdiments', 'Apropiacions degudes & cia', 'El Càcol', 'Preqüela', 'El coeficient de flotabilitat', 'Rotija' i 'Eixint de fer'. Ha guanyat diferents premis de poesia entre els quals destaquen Premi de Poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater, el Premi de Cadaqués a Rosa Leveroni o el Premi de Poesia Josep M. López-Picó. Al Brasil ha publicat també dos llibres de poesia: 'Gambiarras' i 'Declaração de tensões', escrits originàriament en portuguès. Ha traduït del portuguès/brasiler obres de Clarice Lispector, Graciliano Ramos, Lima Barreto, Paulo Leminski o Hilda Hilst.

Obra

• I així successivament

Francesc Duch (Girona, 1987) és escriptor, diplomat en fisioteràpia i té un postgrau en coaching de la salut. Entre altres ciutats, ha viscut a París i a Montreal, fonts d’inspiració de molts dels seus escrits, i actualment viu a Girona. Ha publicat els llibres de relats 'Altres mares' (Premi 7Lletres 2018), 'El vol de l’Alícia i altres contes' (30è Premi Ciutat de Badalona de Narrativa) i 'El futur que volíem' (Premi 7Lletres 2023); i també la novel·la 'Joana' (39è Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre).

Obra

• Vòrtex

Joaquim Soler (Barcelona, 1940 - 1993) era, en paraules seves, «fill d’una nissaga de porters». Després de fer feines tan diverses com ara joier, visitant mèdic, creatiu publicitari, muntador de televisors i administratiu, va dedicar-se a l’escriptura i la ràdio. És un dels fundadors, juntament amb Miquel Desclot, Carles Reig, Pep Albanell i Jaume Cabré, del col·lectiu Ofèlia Dracs. Durant els últims vuit anys de vida, va dirigir, realitzar i conduir l'espai radiofònic de Catalunya Ràdio, La porta dels somnis, dedicat al món de la literatura. Vuitanta-cinc anys després del naixement de l’autor i quaranta de la publicació de l’obra, reeditem 'Cambra de bany', la novel·la amb què Joaquim Soler va guanyar el premi Prudenci Bertrana l'any 1984.

Obra

• Cambra de bany

Lluís Lucero (Girona, 1967) s’acostuma a presentar com a filòleg, poeta i professor. Participa en l’organització d’activitats culturals i literàries com a membre de la junta dels Amics de la UNESCO de Girona i de la de «Nit de Poetes». Ha estat professor de l’Aula d’Escriptura de Girona durant alguns cursos i, des del novembre de 2023, difon la poesia a la ràdio municipal. Tradueix del francès, italià i llatí; ha escrit pròlegs i epílegs en diversos llibres i ha tingut cura de l’edició d’alguns altres. El 2012, després d’haver publicat poemes en revistes, plaquettes o llibres miscel·lanis, va veure la llum la seva primera obra: 'La lenta digestió de les crisàlides'.

Obra

• Tàmiris i els jacints

Giordano Andriola va néixer a Currais Novos, regió Seridó de l’estat de Rio Grande do Norte (per tant és potiguar), l’any 1990. Llicenciat en Comunicació Social (orientació de publicitat i propaganda) per la Universidade Federal do Rio Grande do Norte. És autor del llibre de contes 'Memórias pútridas de um voyeur cego' (Appaloosa Books, 2017) i de les novel·les curtes 'Cheque sem fundo' (Appaloosa Books, 2017), 'O homem extraviado' (Gueto Editorial, 2018) i 'A silenciosa tragédia de um tarado qualquer' (Amazon, 2019). Va ser editor adjunt de la revista Chorume.

Obra

• La silenciosa tragèdia d’un calent mental qualsevol

Carme Guasch va ser una autora de poemes i narracions que va aterrar amb força al panorama literari del país després de dedicar-se molts anys a l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes. Com a poeta, va publicar 'Vint-i-cinc sonets i un dia' (1978), 'Amat i Amic '(1985), 'Pràctica de vida' (1993), i 'Interiors' (1997). El 2005 es va publicar pòstumament la seva 'Poesia completa', amb poemes inèdits fins llavors. Com a prosista, és autora de la celebrada novel·la 'Trena de cendra' (1984) i dels reculls de contes 'El llit isabelí' (1994) i 'Situacions insulars' (1989), obra que va merèixer el Premi Víctor Català —l’actual Premi Mercè Rodoreda— i que reeditem aquest 2025 per descobrir la força literària d’aquesta veu narrativa al lector d’avui.

Obra

• El llit isabelí
• Situacions insulars

Josep Piera (Beniopa, 1947) és autor d’una llarga llista de títols en poesia i en prosa. Recentment ha publicat la 'Poesia Completa' (1971-2018). Poemes seus han estat musicats i cantats per Miguel Poveda, Carles Dénia, Xavier Ribalta, Miquel Perez, Zoo, entre altres.
Com a prosista ha publicat relats, dietaris, llibres de viatge i memòries, així com assajos literaris i articles de premsa. D'aquests llibres de prosa destaquen 'Seduccions de Marràqueix' (1996), 'Jo soc aquest que em dic Ausiàs March' (2001) i 'El llibre daurat. La història de la paella com no s'ha contat mai' (2018).
I les darreres memòries literàries recollides als dos volums d''Els fantàstics setanta' (2020 i 2023).
Al llarg de la seua trajectòria ha rebut premis de reconegut prestigi com el Carles Riba (poesia), el Josep Pla (narrativa), o el Josep Vallverdú (assaig).
El 2023 li van concedir el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Obra

• Ací s’acaba tot

Laura G. Ortensi (Roses, 1991). Li han dit periodista, filòloga, criminòloga, jove, poeta i aspirant a subsidiària. D’entre tots aquests epítets, l’única cosa empíricament comprovable és que un dia va publicar el llibre de poemes 'Matar la mare' (Fonoll, 2021). També va participar en l’assaig col·lectiu 'Màtria o barbàrie' (Angle, 2024). 'La marca de l’ham', en què ha decidit presentar-se com una punki de sucre, és el segon llibre que ha parit i publicat.

Obra

• La marca de l’ham

Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931) és el cap de brot del modernisme literari i pictòric de Catalunya. Fill d’industrials, va dedicar la seva vida a l’art i la literatura; fet que el va convertir en el màxim exponent de la bohèmia daurada del país. Conegut per combatre i ridiculitzar els noucentistes al setmanari satíric 'L’Esquella de la Torratxa', també va ser l’impulsor de les festes modernistes de Sitges, que van convertir-se en la meca mundial del moviment artístic i literari. Autor de la novel·la cèlebre 'L’auca del senyor Esteve' (1907), també va escriure poesia, contes i obres teatrals. 'Ocells de fang' (1905) és un recull de relats tragicòmics protagonitzats per personatges ingenus que lluiten contra la realitat per trobar-hi el seu lloc.

Obra

• Ocells de fang