Ocells de fang
Cap de brot número 1
Nom de l'obra
Ocells de fang
Títol original Aucells de fang, 1905
Autor/a
Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931) és el cap de brot del modernisme literari i pictòric de Catalunya. Fill d’industrials, va dedicar la seva vida a l’art i la literatura; fet que el va convertir en el màxim exponent de la bohèmia daurada del país. Conegut per combatre i ridiculitzar els noucentistes al setmanari satíric 'L’Esquella de la Torratxa', també va ser l’impulsor de les festes modernistes de Sitges, que van convertir-se en la meca mundial del moviment artístic i literari. Autor de la novel·la cèlebre 'L’auca del senyor Esteve' (1907), també va escriure poesia, contes i obres teatrals. 'Ocells de fang' (1905) és un recull de relats tragicòmics protagonitzats per personatges ingenus que lluiten contra la realitat per trobar-hi el seu lloc.
Fitxa tècnica
Data de publicació: setembre 2024
Llibre 14 x 21 cm
Edició Rústica cosida amb solapes
Paper Certificat amb FSC
Pàgines 240
Idioma Català
ISBN 978-84-129108-0-3
PVP 19,90 €
Sinopsi
«Ocells de fang són per a mi els equivocats, els que tenen ales sense plomes, els que sentint delit d'anar enlaire, tenen un pes que els en priva: el fang de què són fets, aquell fang amb què Déu va pastar l'home.»
Amb aquesta definició, Santiago Rusiñol descriu els personatges innocents i fracassats que conformen les vint-i-tres narracions breus d'aquest llibre: un policia bonhomiós, una poetessa sense inspiració, un addicte a la feina, un torero sense cames, un bomber parsimoniós, un home incapaç de morir-se, etc.
Una obra profundament divertida, irònica i crítica escrita en una llengua rica i planera que farà gaudir de valent el lector dels nostres temps.
Ocells de fang és un dels llibres més importants de l’extensa obra literària de Santiago Rusiñol i, curiosament, fins ara, un dels menys reeditats.
— Margarida Casacuberta
Rusiñol és una de les glòries més autèntiques de Catalunya. Fou un gran bohemi, un gran treballador i un home d’una distinció i una gràcia incomparables.
— Josep Pla
