Autor/a

Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 – Barcelona, 1941) és un dels autors més destacats de les lletres catalanes. Gironí de cor i barceloní d’adopció, va ser pintor, escriptor i també periodista —per necessitat, perquè viure de la literatura era inviable. Malgrat això, va ser un periodista molt productiu tenint en compte que va col·laborar en les principals capçaleres de l’època. Així mateix, va ser un prosista prolífic. A la seva primera novel·la, 'Violeta' (escrita el 1899, però inèdita fins al 2013), van seguir-la altres obres com 'Josafat' (1906), que va consagrar-lo, 'Proses bàrbares' (1911), 'Jo! Memòries d’un metge filòsof' (1925) o la trilogia 'Entre la terra i els núvols' ('L’hereu', de 1931, 'El vagabund', de 1933 i 'L'impenitent,' publicada pòstumament el 1948). També va escriure a quatre mans la novel·la 'L’illa perduda' (1935), amb la filla i també escriptora Aurora Bertrana.
Prudenci Bertrana, filòsof bosquetà trasplantat a la ciutat i que de la vida en feia art, va saber transformar la realitat efímera en literatura perdurable.