Sinopsi

Buscar a les palpentes, no per evitar la caiguda sinó per precipitar-nos a l’estranyesa d’un cos fet de molts, que diu des de dins i fora de si, que pren forma en dir-se lloc. palpentes parla de com reconèixer-nos amb i des de les materialitats —irreductibles, entrellaçades, opaques, accidentades, sempre altres— que ens fan i ens desfan contínuament. El text travessa diverses geografies —pedres, memòria, insectes, silencis, boscos, òrgans, desitjos, membranes— convidant-nos a palpar allò que ens desvia, ens interroga, ens desplaça i ens desorienta.

palpentes és poesia que fa; que balla primer i pensa després. La poeta sap mirar amb els dits; traçar els contorns i els topalls del seu món, i abismar-se en una coreografia de versos que troben sentit en el moviment.
— Laura López Granell

De vegades, cal desvestir-se i tornar al tacte. Perquè la percepció i la reflexió poètica es toquen, abans d’escriure’s.
— Anna Pantinat