Venus i els bàrbars
Cap de brot número 14
Nombre de la obra
Venus i els bàrbars
Autor/a
Lluís Capdevila (Barcelona, 1893 – Andorra la Vella, 1980) va ser escriptor, periodista, pintor de parets, cronista al front d’Aragó, tinent de la Resistència francesa i editor. És autor de trenta-set obres de teatre, llargues memòries i una vintena de novel·les. Va fundar la revista 'Los Miserables' —els articles que hi va publicar el van dur a passar uns mesos a la presó Model— i, més endavant, va dirigir 'La Humanitat', 'L’Esquella de la Torratxa' i 'La Campana de Gràcia'. Malgrat tot, duia una vida bohèmia i sovint dormia al carrer, fins als anys 20, quan va conèixer l’èxit com a dramaturg i com a coautor de la popularíssima sarsuela 'Cançó d’amor i de guerra'. També va fer de professor a la Universitat de Poitiers, on va impulsar una aula de llengua i literatura catalanes. 'Venus i els bàrbars' és una de les seves obres més singulars.
Ficha técnica
Data de publicació: març de 2026
Llibre: 14 x 21 cm
Pàgines: 240
Idioma: Català
ISBN: 979-13-991083-4-7
Edició: rústega amb solapes
Paper: Certificat amb FSC
Llibre fet 100 % a Catalunya
Sinopsi
«Jo, Aureli Margalef, després de viure la vida aspra, violenta, tèrbola i sensual del poble, escriuré un llibre en el qual no hi haurà el més petit resplendor de benestar, la més petita ombra de bondat, un llibre de lectura aspra, tèrbola, violenta i sensual, en el qual dominaran dues tonalitats: el roig i el negre.» Amb aquesta declaració d’intencions, se’ns presenta el protagonista-observador de Venus i els bàrbars, un home civilitzat que durant un temps viurà entre personatges rústecs, primitius i luxuriosos.
Margalef és del parer que, llevat de Prudenci Bertrana i Víctor Català, els autors de la nostra literatura han pintat «una naturalesa i uns pagesos de pessebre». Aquest relat, en canvi, com els lectors comprovareu de seguida, se submergeix sense atenuants en la vida de les ànimes cruels que habiten als pobles.
És una gran notícia que amb Venus i els bàrbars es ressusciti aquella obra fresca i alhora fosca, salvatge i implacable que va enganxar els nostres avis o besavis.
— Agnès Rotger
Una de les coses més fortes que s'han escrit en català.
— L'Esquella de la Torratxa, agost de 1929
