Sinopsi

A I així successivament hi trobem la família, el sexe, la vellesa, la mort, l’amor, la pulsió de l’escriptura, la traducció... Com en totes les grans obres, aquí la llista creix en cada relectura. Els poemes ens parlen des d’un sentit de l’humor particular —que Pau Bosch Mola ens proposa de patentar com a «sentit de l’humor domènech-ponsatinià»—, que juga amb la polisèmia i que es troba a mig camí entre la ironia i el sarcasme. Un contrafort del gastament. Un flotador salvavides en un mar de desencís. 


Vitriòlic i gens llíric
il·lògic i escatològic
pler i plor d’enfollir enfollant
fins que el joc provoqui el xoc
sang que bull i que no vull
fang que fonc al vell gresol
dels conjurs que s’emmosaiquen
i s’enzebren full avall
perquè riguis com un boig
senyperdut i esmaferit.
— Jep Santaeulàlia

L’experiència íntima sotmesa al bondage de la forma ens fa viure en carn pròpia la dilatació dels horitzons de lectura. Què més se li podria demanar, a un poeta?
— Pau Bosch Mola